1. |
Les roques del Montsià
09:13
|
|||
|
Sento el vent a la cara
El Sol caient m’il•lumina
Tot lo que he après
Cau pel seu propi pes
No entenc en astronomia
És l’Univers en harmonia
Me crema la roba
Me quedo nuet
La brisa ho indica
No és cap secret
Cendres als ulls
Foc dins del bosc
Pulmons secs
Cors calents
|
||||
2. |
Zombis i Heroïna
04:20
|
|||
|
Surt la llum d'un nou dia
Zombis i heroïna
Armes de foc i punts de mira
Uns texans, unes bragues
Cames esgarrapades
Sexe, sang i ulls en blanc
Los planetes se mouen per translació
No surt cap tren de cap estació
Podria ser ciència ficció
No sé, tu què en penses?
Qui et cuida?
Sobreviu
Crema el Sol entre els llençols,
Un nou context, llavis oberts,
Surt un raig de llum des d'un parell d'ulls,
Que fa un moment xuclaven sang,
Mos xuclàvem la sang.
|
||||
3. |
La Mina
06:32
|
|||
|
Crido dins la mina
L’eco em deixa sord
No em sent ningú
No em sent ningú
Agafo un pic
Pego los grans cops
No em sent ningú
No em sent ningú
M’estira
Me crida una veu
Quina veu?
M’abraça
M’enganya la puta veu
Quina veu?
|
||||
4. |
Violència
05:27
|
|||
|
Les lloses pesen a les esquenes.
Les passes de peus descalços, la suor, les presses.
Ambient carregat.
Revelar-se però comprar, la dignitat està d'oferta.
Una cara a un carnet d'identitat,
un LED que brilla homogeni dins la gran llum la màquina infinita.
Un pobal d'aigua per favor,
que m'acalento i me desfaig,
com les vostres promeses.
Què entens tu per violència?
Què és per a tu la violència?
No sé què és la violència
Qui sap què és la violència?
Los somnis se podreixen a les clavegueres.
Un desaigüe per al cadàver d'un xiquet que no coneix ningú.
Una rosa al cendrer, apagada.
Una nevera farcida de tuppers que rebenten plens de vomit dolç.
Ploro i congelo les llàgrimes,
per als següents dos dits de whisky en gel.
Unes paraules per favor,
que vaig borratxo i puc en tot,
com la nostra obediència.
Què entens tu per violència?
Què és per a tu la violència?
No sé què és la violència
Qui sap què és la violència?
|
||||
5. |
Apolitzis
04:36
|
|||
|
Venes als ulls, sers robotitzats
Anestesiats pel sistema del que formem part
Aplicacions, creixement, corba exponencial
O com ser esclau d’un invent que es lo nostre final
La mà invisible de Mr. Smith
Resulta no ser-ho si té noms i cognoms
A llarg termini tots morts, l’equilibri dels forts
Dins del caos l’egoisme no es valor afegit
M’asfixia l’engany
M’asfixia l’engany
M’asfixia l’engany
M’asfixia l’engany
Mosques al mercat, Fruita podrida
ulls desorbitats que fan sangrar la vida
No pots ni parlar, se’t córrer el rímel
al rentar-te els ulls amb la realitat.
|
||||
6. |
La Malaltia
03:45
|
|||
7. |
Epikurt
03:47
|
|||
|
Fem volar coloms i les paraules perden lo sentit,
es desfà el llenguatge.
Llibres de text i altres mentides,
els fulls en blanc que estan per escriure.
|
||||
8. |
52 Hz
05:22
|
|||
|
Tones d'aigua, que esperen
un mar de sol·litud
les freqüencies inconnexes,
la constància d'un mur
Les estrelles, expectants
transmeten la llum
d'un anhel que explosiona
en particules d'amor
|
||||
9. |
διάγνωση
05:30
|
|||
|
La realitat se'm contradiu al cap
i no em deixa opció.
Un cos flotant al mig d'una equació
que es va difuminant.
I l'espai temps, l'espai temps
ja no és trascendent.
Lo pas del temps, lo pas del temps
Inexistent.
Nem divagant com animals errants,
pensant en lo futur.
I dibuixem mil il·lusions d'amor
sense escoltar el cor.
Mos rebentem los cervells
construint uns fonaments
amputats pel preu
que imposen i acceptem.
I em torna boig sentir dins de mi
la inèrcia exterior.
Un mecanisme que s'aguanta per
l'estudipesa del món i la gent i un mateix.
"És que no puc, és que no puc"
Perquè t'has oblidat
de l'emoció dels teus ulls,
del teu regal.
|
||||
10. |
Adéu
10:27
|
|||
|
Les veles s'esgarren pels cops del vent
Les mans se resignen, deixen los rems
Onades que aixequen errors fatals
i llavis que es diuen adeus finals
Al cel les estrelles
Al mar lo seu reflex
Podria ser dolç i ser suau
Podria ser llum i calor
Podria ser vent al clatell
Podria ser aigua a la pell
Podria ser bo
Podria ser foc entre els troncs
Podria ser fum als pulmons
Podria ser dur i amarg
Podria ser brut i asquerós
Podria ser fosc
Ho podria ser tot
|
||||
Formes Diverses de Vida Amposta, Spain
Segell discogràfic, Terres de l'Ebre -Barcelona.
Explorant i
compartint
Espinoza Espinoza/ KLS / Marasme / Matthew Tyas / Purkinje / William Luke Valerio
... more
If you like La Malaltia, you may also like:
What Price Would You Set?
by Paul Jordan
In the music of Paul Jordan, digitally manipulated field recordings become striking electronic songs that feel eerie and surreal.
go to album
Deep ambient tracks that feel like swimming down into the ocean, light fading and marvelous new worlds appearing.
go to album
The aptly-named Hauntings write songs that are sinister and moody—the seconds in a horror film right before the jump scare.
go to album
Anxiety / Hope
by Ambient Echoes
The aptly named “Ambient Echoes” features electroacoustic songs that gradually build from steady drones to breathtaking melodies.
go to album
The Music of Hildegard von Bingen Part One
by Larum (Micah Frank & Chet Doxas)
A gorgeous woodwind/electronics collaboration from Micah Frank, Chet Doxas, and friends that celebrates the work of Hildegard von Bingen.
go to album
Tape Pieces Vol. 3
by Chris Child & Micah Frank
The final collaboration between Chris Child (Kodomo) and sound artist Micah Frank is full of contemplative noise and emotional charge.
go to album
Dreamy ambient from Tokyo's Betts(JP) that captures the impermanence of emotion in elegant washes of synth and field recordings.
go to album
